14.3.07

"Basura"
No me voy a callar ni una. Los jóvenes de hoy en día somos basura. Bien, no voy a generalizar, voy a excluirme de ese grupo y a despojarme de ese calificativo tan horrendo (otro signo de mi prepotencia y egolatría estimado lector). Vosotros también podéis deshaceros del mismo si lo creéis conveniente, sed objetivos en ese caso.

Ya sabéis que la basura puede clasificarse y colocarse en distintos contenedores, grupos…Los hay sin valores, los hay sin dignidad, los hay sin alma y…otros grupos con los cuales podría llenar cientos de líneas.

Busco valores y encuentro dobles morales, busco a chicos y chicas bondadosas y encuentro hipocresía, busco inocencia y me topó con la malicia, busco jóvenes con cultura del esfuerzo y encuentro cumbayás vividores…

Ya está bien, hay que poner orden. Las calles están llenas de jóvenes basura que hay que empezar a clasificar y llevar a plantas de reciclaje si realmente son capaces de pasar por ese proceso, con las sustancias mas inflamables, tóxicas, peligrosas para la integridad de las personas que las rodean deberemos tomar medidas más drásticas.

Pero, sin duda y como medida primera hay que empezar desde el principio, debemos buscar la forma de no generar tal cantidad de residuos. Hay que concienciar a nuestra sociedad de que algo no funciona, ¿tal vez el sistema educativo? Enséñenle a un niño a ser una persona con valores antes que a ser ingeniero. Primero debemos cimentar para después empezar a construir y a decorar. Metáforas miles para explicar que no vamos por el buen camino.

Y lo que más me jode es que nos quedamos impasibles viendo como a nuestro alrededor ocurren cosas que no nos gustan, debemos implicarnos y luchar para mejorar aquello que nos desagrada aunque por ello salgamos perjudicados y auto agredidos ante tal muestra de sinceridad y ajusticiamiento. No hace falta hacer de superman pero si intentar cambiar alguna pequeña cosa que no nos parezca correcta aunque sea en nuestro ambiente más intimo.

Tú tienes la última palabra. Si quieres seguir siendo basura puedes serlo, nuestra sociedad va a darte todas las facilidades para que sigas en la calle o ahogando tus penas en alguna bolsa, podrás reciclarte si quieres. Si no eres basura ayuda a reciclar, ayuda también a que no generemos más residuos de forma colectiva.

Que harto estoy de ese hedor…basura y más basura…

Nota: Desearía que si alguien comenta el texto no caiga en una confusión, el artículo hace referencia a jóvenes que acusan una alta carencia de valores personales.

9 Comments:

Anonymous Anònim said...

Celebro que no hayas caído en la tentación de citar ninguno de los contenedores. Que no hayas escrito nada en concreto referente a las drogas...estás superando tu obsesión por ese sector. Veo una gran labor como trabajador social, educando y dando valores a las personas, "reciclando"... debe de ser algo de lo que, aunque poco...pero suficiente para APROBARLO TODO ;) estás estudiando.
Ets un crack

Un buen enfoque.

De un pre-ingeniero a un pre-trabajador social.

8:09 p. m.  
Anonymous Anònim said...

mmm... molta rao pero... sempre s'acaba donant les culpes al sistema educatiu i... els pares no hi tenen res a veure kom a principals educadors dels seus fills?¿?

Evidentment el sistema educatiu necessita canviar... necessita anar al mateix ritme k la societat i no estancarse amb els models del segle passat, necessita noves metodologies, fer pensar els nens i nenes i no donar-los-ho tot fet... pero intentar disminuir la kuantitat de basura es una tasca en la kual s'ha d'implicar tota la societat...


Com a futura docent intentare posar el meu gra de sorra en aket canvi :P

aiosh! ;)

10:41 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Guardia, guardia....
Sempre fotent-li la culpa al sistema.
Ets una mica reaccionari, pero bueno.
Voldria aclarar els conceptes educar i ensenyar:
A l'hora d'EDUCAR el k es s'intenta es inculcar un seguit de valors morals i ètics. Aquest procés es dóna bàsicament a casa i en l'entorn dels amics.
Ensenyar es transmetre un seguit de coneixement teòrics i pràctics que no tenen com a objectiu modificar la conducta de l'individu.
Des del meu punt de vista el que s'hauria de fer a l'escola es ensenyar, i educar en casos de nens problemàtics, deixant per l'entorn més proxim de la persona l'educació.
Malauradament en molts casos aixó no es aixi.
SOL·LUCIÓ: ENSENYAR A EDUCAR.
Dit aixo només em cal afegir per tot aquell a qui li agradi capficarse amb problemes de doble moralitat que l'educació no es més que una menjada de coco impresionant des k tenim sentit de la raó fins k establim els nostres propis principis.

1:58 a. m.  
Anonymous Anònim said...

ups... ultimament m'estik frustrant e... XDD

si km diu l'anonim l'escola no eduqués en tots els aspectes de la persona... si tan sols fos transmissora de coneixements, si es considera l'educacio nomes una menjada de coco...

... realment anem molt malament en akesta societat... espero i desitjo que no hi hagi gaire gent k pensi el mateix k ell/ella pk sino si k estem perduts...




(k konsti k estik dacord amb el guardia en el fet k l'ensenyament actual d'aquest pais necessita un canvi.. necessita noves metodologies.... i en k la familia, els amiks i tta la societat tenen un paper fonamental en la formacio dels nens km a persones... xo entre pok i massa... d'aki a dit k l'escola sol hauria de transmetre cneixements.... si aixo fos veritat em retiro km a futura mestra XDDD)

3:46 p. m.  
Anonymous Anònim said...

jajja ok... estik d'acord am tu anonim aixi... la importancia de la familia i lentorn social es vital... XDD merxi x l'aclariment k ya m pensava k tiraves pel terra la meva futura professio i aixo n pot ser XDDD

5:16 p. m.  
Blogger Jordi said...

Prova de comentari.....kastan pujan al reves o q?

5:19 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Vec que no m'he explicat correctament.
De que serveix intentar que una persona aprengui si no està educada?
De que et serveix inculcar-li un model de comportament a l'escola si quan arriva a casa es troba un model contrari? (No dic que tots els casos siguin així, ni de lluny)
Per això recalco la importància que té l'entorn pròxim de la persona en la seva educació.
En quant a lo de menjada de coco, no era res més que una reflexió en veu alta. Reconec la importància de l'educació en la societat.

5:27 p. m.  
Anonymous Anònim said...

tanta raó guàrdia... a mi em sap greu quan veig que una persona amb potencial es decideix per la vida del poc sacrifici intelectual, per la vida del dia a dia... jo sempre he pensat que en certa mesura les persones tenim "l'obligació" de treure el millor de nosaltres envers la societat. M'indigna veure el comportament de molta gent. I potser la culpa no és només del sistema, jo considero que estudiar un cicle o la uni es vital i bàsic, o dels pares, molts cops la culpa és del fill o filla que no simplement no té cap incentiu a fer res.
Vergonya em faria poder estudiar i no fer-ho, poder ajudar i no fer-ho, però tristament la gent no sap arribar a aquesta conclusió.

Esperant impacientment el pròxim text!

11:41 p. m.  
Blogger Alba said...

Abans de tot he de dir que molt bé el text Guardia (molt bones metafores). No obstant t'explico que en penso de tot plegat. M'ha agradat molt la frase de l'anònim, que diu que sempre culpes al sistema. La veritat és que en el cas que tu plateges la queixa al sistema és inutil, perque no existeix. Es a dir, estas buscant unes solucions que el sistema on vivim no pot oferir-te. No son la seva responsabilitat(tot i que nosaltres creguem que si), perque aquest no te una incursió a nivell privat de cada individu i per tant no pot condicionar-lo al 100%. No se si m'explico. El que vull dir és que el sistema no te ni de bon tros mecanismes suficients per evitar que algu no es converteixi en basura per exemple, o que pel contrari esdevingui un model a seguir. (Això en un cas hipotètic comportaria tenir un controlador- inculcador-censurador-eticomoral 24 hores...per cadascun de nosaltres des de petit, com si fos una feina d'un funcionari mes..seria impossible no?
DE fet per això es tant dificil trobar una respota eficaç al problema que tu planteges. Ens trenquem el cap en debatre sobre educació, entorn, familia etc i no ens en adonem que cercant respostes eficaces per a tota la població, al sistema no en treure'm l'aigua clara, a no se es clar que el modifiquem algun dia... Be, de fet és un exemple molt extremista, però seguim. En segon lloc, aquesta vegada discrepo del anònim ja que penso que la separació entre els conceptes ensenyar i educar que ell fa no són reals. Es absurd afirmar que d'adquisició o la transmisó de coneixements no preten canviar a l'individu. Tot i que entenc el sentit de l'afirmació, crec que la separació es ficticia i que per tant no es pot donar mai a la vida real. Els nostres coneixements repercuteixen indiscutiblement en la nostra persona i /o en el desenvolupament d'una opinió, voluntat o conducta que és reflexa en la vida quotidiana dels individus. (Vull afegir que aquí incloc tant els coneixements acadèmics com els que no, i també que no afirmo que coneixer més signifiqui actuar millor. De fet no té res a veure).

Crec que creixer comporta implicitament educar-se. Perque educar-se no és res més que apendre els "codis de circulació social". Al final si no aprens a circular dificilment podras relacionar-te amb el teu entorn o canviar-lo i et quedaràs anclat amb aquells que igual que tu no circulen be. (aquí es situarien els elements basura del sistema, que en teoria haurien de ser reciclats)D'aquí se'n derivaria un altre debat sobre si es culpa seva o no etc... (el fet de no haver aprés a circular correctament- o el que es el mateix adquisisció de valors etc).

Tot i això Guardia, després de la incursió teorico-hipotètica del que hauria de ser i no és, et diré que de fet fem el que podem i que el debat de l'educació entorn familia-escola es normal. Es a dir, el que hem de tenir, perque tampoc tenim res mes.
De fet, si be el sistema no dóna respotes potents taxatives, la familia i l'escola representen les versions del nostre sistema en les quals "hem delegat" la funció social d'educar i que tots donem, mes o menys per descomptat de que ho faràn. Cap de les dues no és un solució vàlida per a tota la població, que es al que tu aspires, no obstant si que funciona en mitjans percentatges. La possibilitat d'unir una bona escola i familia, en el sentit, de que elaborin un missatge que aporti al nou individu valors morals "pertinents" en el que considerem "bons" i que pugui explotar les seves habilitats per tal de que pugui expandir-se i col.laborar a donar el millor de si als altres, es merament quelcom atzaros, molt delicat i dificil de conservar, que pot minvar facilment però que representa la solcuió més factible i empirica per a crear essers-joves-no basura.

Finalment dir-te que evidentnment no se cambiar el sistema,( ho van probar varies vegades... es deien Marxistes.. i eren a opció que més s’assembla al que tu reclames). Em van dir una vegada que els joves russos estaven molt preparats i que l’educacio! Éra i continua essent impecable en el pais... serà veritat?

12:50 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home


music player
I made this music player at MyFlashFetish.com.