"Sant Jordi 2006"

Bueno a petición de algunos/as cuelgo aquí la redacción por la que me concedieron el 1r premio de literatura en lengua catalana en mi instituto. El tema era: "El meu país és tan petit..."" Debo decir que no la considero extremadamente buena para ser ganadora y que la participación en bachillerato fue muy escasa y el resto de redacciones eran de los alumnos de ciclo (ejem, ejem). Tampoco voy a sacarme merito, bueno aquí va:


El meu país es tan petit…

Bon tema! M’agrada! Abans de començar m’agradaria manifestar la meva alegria a tots aquells que arribin a llegir aquest escrit. Estimat lector, porto 15 minuts intentant esbrinar quin era el tema de la redacció. El xivarri, i en general el soroll que regnava al menjador m’havien portat a un malentès:

El meu (piiiiiiiiiiiiip) és tan petit! Quin escàndol! La professora m’estava demanant que redactés quelcom relacionat amb un tema del qual Nacho Vidal no podria ser mai protagonista. Tot seguit i després d’aquesta breu introducció entraré en matèria.

Per començar, crec que el meu no ho és tant de petit (país). I si en algun cas o fos cal dir que sempre val més qualitat que quantitat oi? Per exemple, donem un cop d’ull al paisatge. Que me’n dieu dels Pirineus? Mireu si fan patxoca que fins i tot la “Leti” i el Felipe hi esquien! No són els únics! En José María Aznar, l’Estefania de Mònaco i les seves respectives parelles també hi passen uns dies, cal dir però que tots sabem que l’Ernesto sempre va darrera “la Botella”.

Anem ara a la costa. Qui no s’ha capbussat mai en les aigües del nostre Mar Mediterràni al qual Serrat cantava? Qui no s’ha trobat mai aquella medusa traïdora o aquell profilàctic que navega sense rumb? TOTHOM! Aix…si aixequés cap la Moreneta es posaria negra!

Bé, prou de ser negatius! Siguem positius com diria el senyor Van Gaal! No hem de patir! Qualsevol problema que tinguem serà solucionat pels nostres politics!

Que penseu que fa el nostre estimat “presi” Maragall? Treballar carai! Això si, quan fa vacances també aprofita per pujar a Baqueira amb l’Ernesto i la “Botella”. També cal tenir en compte la magnífica tasca del nostre exconseller en cap que vetlla dia des de dia pedal bé de Catalunya; hauríem d’esmentar també que manté una estreta relació amb tots els centres excursionistes catalans per organitzar visites guiades per la Catalunya Nord. Qui ens queda? Es clar! Aquell home alt i amb bona “planta” que s’enfada amb tots aquells que no utilitzen el carril bici; malauradament al Sr. Saura no li quedarà cap altre remei que la millor solució del ecologista: Posar-s’hi fulles! Sempre ens quedarà votar a Convergència i fer “Mas” per Catalunya; nova imatge de promoció de les perruqueries “Llongueras”, o al senyor Piqué (amic dels seus amics).

Després d’haver fet una reflexió profunda sobre el meu país i el seu tamany he arribat a la conclusió a la qual molts arribem cada matí en arribar al W.C. Tranquil…el tamany no importa!